Barcelona va patir un setge de 13 mesos defensant-se de les
tropes castellano-franceses. Podràs veure com ens defensaven durant l’any 1714,
i quins eren els punts claus per on van entrar els borbons.
 |
En aquesta imatge, podem veure la muralla que envoltava Barcelona durant el setge. També podem observar, el balurads, de forma pentagonal. |
Barcelona, una important
ciutat mediterrània, estava protegida per unes muralles que envoltaven la
ciutat. Estaven limitades per la Rambla i els barris de la Ribera i de Sant
Pere. Més tard, aquestes muralles es van ampliar i van protegir també el Raval.
Durant el segle XV, l’artilleria va anar evolucionant i cada vegada eren més fortes contra les
defenses, i això va fer que, Barcelona, com moltes altres ciutats, hagués de
transformar les muralles. També, s’hi construïren els baluards, què eren unes
fortificacions de planta poligonal que permetien guardar l’artilleria. El seu
disseny permetia cobrir les muralles i el baluard més proper. Barcelona estava
defensada per onze baluards. A partir del 1544, moltes torres van ser
destruïdes per evitar edificis fàcils de destruir a l’hora d’un atac i les
pedres van reforçar les muralles, fent-les més gruixudes per resistir més les
canonades i més baixes per tal de donar menys lloc on disparar. També es van
poder col·locar canons en certs punts de les muralles. Van arranar els merlets
per tal de col·locar-hi artilleria, com arcabussos, que eren unes armes de foc
semblants a les escopetes. Finalment, es van fer fosses i glacis a les afores
de les muralles.
Aquestes muralles, per l’oest, estaven protegides per
la muntanya de Montjuïc, i per tant, només es podia atacar per aquella banda si
s’hi destruïa les fortificacions que hi havia. En canvi, la part més vulnerable
era al nord-est, però foren defensades amb baluards que s’acumularen en aquella
part. Per via marítima, Barcelona estava molt ben defensada, ja que tenia tres
baluards, i els vaixells només podien entrar per un portal, el Portal del Mar.
Quan l’exèrcit
castellà va atacar a Barcelona, va planejar molt cautelosament per on
entrar-hi: Per Montjuïc seria gairebé impossible, tampoc no es podria en les
muralles de cara el mar, però per l’altra banda, al nord-est, es podia atacar
entre el baluard de Santa Clara i Sant Pere, que hi havia suficient espai per
tirar a terra la muralla. I així és, com l’exèrcit borbònic va arribar a l’interior
de la ciutat.
-Baluard de
Llevant: Situat a l’extrem sud-est de la muralla, que es va construir durant el
s. XVI. En aquest baluard, es situava el reducte de Santa Eulàlia, que era una
fortificació que servia per controlar el Portal del Mar, que era l’entrada al
port de Barcelona.
-Baluard de Santa
Clara: Era el baluard més dèbil de tots, tot i que era una ampliació del
baluard de Sant Daniel, situat al mateix lloc. Dins d’aquest baluard, s’ubicava
el convent de Santa Clara. Per l’exèrcit borbònic, trobaven un lloc òptim per
atacar a Barcelona ja que els murs eren molt dèbils, i la distància entre els
baluards era molt gran.
-Baluard de Portal
Nou: Cobria una de les principals entrades a la ciutat. Aquest baluard, en
canvi, era un baluard sòlid i ben construït tot i que les tropes enemigues van
voler atacar entre aquest baluard i el de Santa Clara. En les afores del baluard,
hi havia el monestir de Sant Pere de les Puel·les i també era el lloc on
entrava el rec comtal, i per tant, aquesta zona estava habitada per gent que
necessitaven aquesta aigua per fer-la servir als seus oficis.
-Baluard de Sant
Pere: Estava situat al costat del baluard de Portal Nou. Es deia així, per
l’aproximació que tenia amb el Monestir de Sant Pere de les Puel·les. Estava
més elevat que els altres baluards. En la muralla interior del baluard, va ser
ferit Rafael Casanova, un conseller, en el moment que enarborava la bandera de
Santa Eulàlia.
-Baluard de
Jonqueres: D’aquest baluard, van sortir les tropes catalanes per contraatacar
als castellans en l’11 de Setembre del 1714, tot i no ser l’objectiu principal
dels bombardejos borbònics. En aquest atac, s’hi plantà a les muralles la
bandera de Santa Eulàlia. Després de la guerra, la zona interior formava una
àmplia zona on es situaven l’hort d’en Favà i els convents de Sant Francesc i
de Jonqueres.
Fonts d'informació:
-1714, El setge de Barcelona. Guillem
Pongiluppi, Xavier Hernández Cardona