Barcelona, entre el 25 de juliol de 1713 a l’11 de setembre de 1714 va
estar sotmesa en una operació militar en el darrer episodi de la Guerra de Successió.
 |
| Felip d'Anjou |
 |
| Carles d'Àustria |
Durant aquest conflicte, França va proposar com a monarca hispànic el nét
del rei Sol (Luís XIV), Felip d’Anjou (Felip V). D’altra banda, Catalunya
estava aliada amb Holanda, Àustria i Anglaterra, recolzant com a successor a
Carles d’Àustria (Carles III), ja que aquests països no volien que el mateix
rei de la monarquia hispànica governés (en futur) també sobre França. Quan morí
el l’Emperador austríac, Josep I, germà de Carles III, aquest va haver de
succeir-lo i marxà a Viena. Com a conseqüència, Anglaterra va signar el Tractat
d’Utrecht pel mateix motiu que el amb el rei de França, ja que no volien que un
mateix rei governés dos territoris tant potents. Així Catalunya es quedava sense
Anglaterra, Holanda i Àustria com aliats davant de Felip V.
Felip V, molt enfadat per la traïció de Catalunya, va anar guanyant
territoris catalans fins arribar a Barcelona, organitzant un setge que durà
tretze mesos. En aquell temps, segle XVIII, Barcelona era una ciutat
relativament petita, d’uns 35.000 habitants. El setge perseguia l’objectiu de
que la ciutat es rendís, sense que ningú no pogués entrar ni sortir de la ciutat,
que no hi haguessin contraofensives ni ser atacat per la reguarda.
El setge el podem separar en dues
etapes diferenciades per les estratègies utilitzades. A la primera etapa,
liderada pel duc de Populi, on aquest va decidir de bombardejar la ciutat de
manera constant.
A la segona etapa, el duc de Populi va ser rellevat el 7 de juliol per
Berwick. Aquest va decidir deixar de bombardejar la ciutat, ja que lluny
d’aconseguir que aquesta es rendís, encara va encendre més els ànims de la
població. El mètode utilitzat per Berwick va ser construir unes paral·leles i
aplegar els canons contra la muralla en uns sectors concrets. Un cop arribat
aquest punt, obrir una bretxa i assaltar directament la ciutat. Les bateries es
van situar entre els baluards de Clara i Portal nou, deixant Montjuic en segon
pla.
La resistència dels Catalans era deguda a la comunicació que tenia
Barcelona per mar amb Mallorca. Amb aquesta comunicació, feta de nit ja que les
tropes castellanes descansaven, es transportaven aliments que permetien
sobreviure a la població. El segon punt fort era la fermesa de l’ànima. Mai es
rendien, i sabien que si morien, almenys ho haurien intentat.
 |
| Barcelona sent bombardejada |
Finalment, l’11 de setembre de 1714 a dos quarts de cinc de la matinada,
26.000 soldats Borbònics van començar a assaltar la ciutat. A les set del matí,
els Castellans dominaven les muralles, i els catalans seguien ferms i amb
forces. Tot i així, l’assalt no va acabar fins al dia 13, quan Berwick entrà a
la Barcelona.
Fonts d’informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada