MÚSICA I MÉS MÚSICA

Al s.XVIII els barcelonins consideraven molt important i molt més activa la música. Va arribar l'extrem en el que una festa o cerimònia, fos privada, pública, civil o religiosa sempre anés acompanyada de música.

• La música i les classes socials:

Totes les classes socials tenien els seus propis instruments i totes les seves activitats musicals durant tot l’any. La música tenia molta més importància no en quantitat sinó en intensitat. Al ser molt més activa, les persones d’aquella època la integraven molt més a la seva vida diària.

Representació d'un home tocant la guitarra 

Hi havia varis tipus de música. Alguna de les més reconegudes era la pavana, la qual era seguida per un ball de sector aristocràtic. Al segle XVIII, com que encara estava activa aquest tipus de música tenia aires de passat, és a dir, que no eren d’aquella època. La música i la dansa servia per representar de quina classe social eres. En el cas de que fossis convidat en una casa havies de saber ballar aquell estil de dansa. Quan una persona no sabia ballar acostumava a sentir-se desprotegit de l’aparador social. Les famílies més pobres acostumaven a ballar amb igual intensitat, però acostumava a haver uns gestos, uns vestits, uns llocs i uns músics que eren exclusius de les classes més riques. Tot i així aquest també s’escampava per les més pobres.

Gent dansant en una plaça

Un altre tipus era la foia. Aquesta era una exhibició d’una gran  sofisticació, la qual donava molta obertura a altres classes socials. Aquesta també es va escampar com una moda amb instruments diferents, la qual es ballava des de l’aristocràcia fins les classes pobres, molt humils.

En sorgir la Guerra de Successió, van arribar unes modes del nord, que eren els minuets i les contradanses i per tant es començaran a tenir un espai molt més homogeni respecte les danses.

Barcelona era una ciutat molt activa en relació a les festes i música. La majoria de persones acostumaven a tocar algun instrument, el més popular era la guitarra. Quan una persona no acostumava a tocar un instrument hi havia l’ocasió de cridar al primer music professional que passés pel carrer i convidar-lo que fes una actuació imprevista.

Representació d'un home tocant un violí

La música donava molta importància a les festes i cerimònies, però sobretot era coneguda per servir de base a la dansa, també era molt important a la vida quotidiana de l’antiga Barcelona. La dansa, al ser tant important va proporcionar l’obertura de varies escoles les quals van aparèixer en  barris com la Ribera , els quals no eren gaire coneguts per la pobresa econòmica dels seus habitants. En canvi la gent privilegiada o amb molts diners preferia portar les mestres a casa.

•    L’instrument del diable!

Barcelona era un gran centre de producció de guitarres. La guitarra era un instrument fàcil de transportar (no com un orgue o un clavicèmbal). També era un instrument relativament fàcil d’aprendre a tocar, hi a causa d’això era l’instrument a diferencia el més preferit per els catalans.

No a totes les institucions els hi agradava aquest instrument. una d’aquestes, era l’església. S’anomena l’instrument del diable perquè l’església no el veia amb bons ulls, és a dir que no els hi agradava. A causa de que l’associaven amb la festa més esbojarrada, i menys respectuós i indecent. Quasi tothom tenia una guitarra i la podia tocar allà on volgués, alguns llocs eren espais tan plens de temptacions com les tavernes.

Persona tocant la guitarra

La guitarra doncs anava en contra de l’església. Igual que hi havia homes de l’església que no esquivaven els perills per l’anima representats per les tavernes, tampoc es resistien a tocar ells mateixos les cordes de al guitarra. Més d’un va arribar atraient sobre seu la justa ira divina. La guitarra, al ser tocada a moltes tavernes,  la consideraven l’instrument de l’infern, a causa de que en aquella època les tavernes per els eclesiàstics era l’infern, perquè un dia quan Vicenç Pi, un monjo, aquets estava tocant la seva guitarra davant d’una taverna quan uns bandits li van robar.

Les cordes de les guitarres estaven fetes de budells d’animals els quals aquest es treien de la carnisseria i la bases de la caixa de ressonància de la guitarra estava feta de fusta la qual aquest era bastant lleugera.

Fonts d’informació:

-          http://www.tv3.cat/videos/4879252/La-musica-que-sonava-el-1714

-          La Guerra de Successió dia a dia, 1707 – 1713, la traïció aliada,  Sàpiens