Les dones de Barcelona d’aquella època
es caracteritzaven per la seva capacitat d’iniciativa. Moltes d’elles feien
feines de casa a la vegada que treballaven a fora a canvi d'un salari. A vegades feien de
bugaderes, planxadores, venedores, etc. Tampoc era estrany que una dona vídua
continués el negoci del marit. Això va fer que les dones també preguessin part
activa en la defensa, guarint ferits, carregant fusells o ajudant a aixecar
noves línies de defensa.
Moltes de les dones acudien cada dia a
la ciutat a vendre els productes de l’hort, com verdures, ous i altres productes frescos. Si
ens hi fixem, en aquest exemple, veiem com podien anar amb el cabell tapat, amb
un davantal i una faldilla llarga. Avui en dia, generalment no portem faldilles
tant llargues com les de l’època. Tampoc portem un mocador al cap ni samarretes
tant ajustades. Entre les dones de les classes populars, era habitual
portar uns escots molt pronunciats.
L’índex de mortalitat femenina era molt alt en l’època,
sobretot per les complicacions del part. D’altra banda, també les epidèmies i
la guerra provocaven que hi hagués moltes vídues.
Fonts d'informació:
- La guerra de Succeció dia a dia, Sàpiens, 1713-1714 El setge de Barcelona i l'11 de setembre del 1714
- La guerra de Succeció dia a dia, Sàpiens, 1713-1714 El setge de Barcelona i l'11 de setembre del 1714
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada