ENS DEFENSEM DELS ATACS ENEMICS!

Barcelona va patir un setge de 13 mesos defensant-se de les tropes castellano-franceses. Podràs veure com ens defensaven durant l’any 1714, i quins eren els punts claus per on van entrar els borbons.

En aquesta imatge, podem veure la muralla que
envoltava Barcelona durant el setge.
També podem observar, el balurads, de forma pentagonal.

Barcelona, una important ciutat mediterrània, estava protegida per unes muralles que envoltaven la ciutat. Estaven limitades per la Rambla i els barris de la Ribera i de Sant Pere. Més tard, aquestes muralles es van ampliar i van protegir també el Raval. Durant el segle XV, l’artilleria va anar evolucionant  i cada vegada eren més fortes contra les defenses, i això va fer que, Barcelona, com moltes altres ciutats, hagués de transformar les muralles. També, s’hi construïren els baluards, què eren unes fortificacions de planta poligonal que permetien guardar l’artilleria. El seu disseny permetia cobrir les muralles i el baluard més proper. Barcelona estava defensada per onze baluards. A partir del 1544, moltes torres van ser destruïdes per evitar edificis fàcils de destruir a l’hora d’un atac i les pedres van reforçar les muralles, fent-les més gruixudes per resistir més les canonades i més baixes per tal de donar menys lloc on disparar. També es van poder col·locar canons en certs punts de les muralles. Van arranar els merlets per tal de col·locar-hi artilleria, com arcabussos, que eren unes armes de foc semblants a les escopetes. Finalment, es van fer fosses i glacis a les afores de les muralles.

Aquestes  muralles, per l’oest, estaven protegides per la muntanya de Montjuïc, i per tant, només es podia atacar per aquella banda si s’hi destruïa les fortificacions que hi havia. En canvi, la part més vulnerable era al nord-est, però foren defensades amb baluards que s’acumularen en aquella part. Per via marítima, Barcelona estava molt ben defensada, ja que tenia tres baluards, i els vaixells només podien entrar per un portal, el Portal del Mar.

Quan l’exèrcit castellà va atacar a Barcelona, va planejar molt cautelosament per on entrar-hi: Per Montjuïc seria gairebé impossible, tampoc no es podria en les muralles de cara el mar, però per l’altra banda, al nord-est, es podia atacar entre el baluard de Santa Clara i Sant Pere, que hi havia suficient espai per tirar a terra la muralla. I així és, com l’exèrcit borbònic va arribar a l’interior de la ciutat.

Els baluards més importants van ser:

-Baluard de Llevant: Situat a l’extrem sud-est de la muralla, que es va construir durant el s. XVI. En aquest baluard, es situava el reducte de Santa Eulàlia, que era una fortificació que servia per controlar el Portal del Mar, que era l’entrada al port de Barcelona.

-Baluard de Santa Clara: Era el baluard més dèbil de tots, tot i que era una ampliació del baluard de Sant Daniel, situat al mateix lloc. Dins d’aquest baluard, s’ubicava el convent de Santa Clara. Per l’exèrcit borbònic, trobaven un lloc òptim per atacar a Barcelona ja que els murs eren molt dèbils, i la distància entre els baluards era molt gran.

-Baluard de Portal Nou: Cobria una de les principals entrades a la ciutat. Aquest baluard, en canvi, era un baluard sòlid i ben construït tot i que les tropes enemigues van voler atacar entre aquest baluard i el de Santa Clara. En les afores del baluard, hi havia el monestir de Sant Pere de les Puel·les i també era el lloc on entrava el rec comtal, i per tant, aquesta zona estava habitada per gent que necessitaven aquesta aigua per fer-la servir als seus oficis.

-Baluard de Sant Pere: Estava situat al costat del baluard de Portal Nou. Es deia així, per l’aproximació que tenia amb el Monestir de Sant Pere de les Puel·les. Estava més elevat que els altres baluards. En la muralla interior del baluard, va ser ferit Rafael Casanova, un conseller, en el moment que enarborava la bandera de Santa Eulàlia.

-Baluard de Jonqueres: D’aquest baluard, van sortir les tropes catalanes per contraatacar als castellans en l’11 de Setembre del 1714, tot i no ser l’objectiu principal dels bombardejos borbònics. En aquest atac, s’hi plantà a les muralles la bandera de Santa Eulàlia. Després de la guerra, la zona interior formava una àmplia zona on es situaven l’hort d’en Favà i els convents de Sant Francesc i de Jonqueres.

Fonts d'informació:

-1714, El setge de Barcelona. Guillem  Pongiluppi, Xavier Hernández Cardona